Quin cap de setmana i més

Divendres al matí em van portar el mobles, van arribar tard els muntadors, després van anar a dinar i santorne-mi per la tarda again fins gairebé les 20.
Arribat a casa els pares agafa els trastos i cap assaig de castells. L'assaig va anar rodat, em va passar molt i molt ràpid fins que va arribar l'hora de 3d9 amb folre. Vaig acabar amb malt al pit dels omòplats del baix, ja que vaig de contrafort.
Després prendre alguna cosa al local i cap a casa. Havia quedat a les 9 al meu pis per acabar de muntar el que faltava.
Cap a les 11 :30 de presa i corrents cap a casa a disfressar-me. Si teníem boda de ma cosina Arantxa. A l'eglèsia de la Mercè. Com va dir el meu cosí Ricardo, numerari del opus, "si una boda de cariz neofranquista". Total 500 persones allí embotides, i jo per ser família a les primeres files.
Curiós, que quan entraven els nuvis sonava una campaneta, com qua érem petits a casa seva per avisar el servei, juas juas juas.
De fet el més impressionant per mi fou quan el cura, que xerrava moltíssim al consagrar la ostia gairebé tota l'esglesia es va posar de genolls.
La boda va estaracompanyada per la coral de Puigreig, ho van fer de conya pero no vàren cantar el virolai, sino una salve rociera.
Deprés tothom cap els jardins del Juan Carlos I, amb el típic pica-pica sofisticat, inexplicablement ningú va caure a la piscina. Després dinar a la a carpa, aviam Miliki si endevines qui tenia a la taula del costat.
Al final després de ballar molt hi havia una barbacoa a fora i jo vaig plegar cap a les 2.

Diumenge teniem la XV diada dels Borinots, vam fer la tripleta reglamentaria i després vam fer una prova del 3d9 a plaça i amb la camisa semblava que la podiem haver fet i tot.
Deprés a dinar tots plegats i tot seguit la disbauxa amb les actuacions, els primeres vam cantar la Bella Lola.